Podem trobar molts herois del dia a dia, que podríem anomenar anònims, però els herois indiscutibles, acceptats per una majoria i pels poders fàctics, formen part d’una construcció social feta entorn a aquest terme. Tenen un paper específic i útil (especialment per a alguns) i se’ls atorga un paper honorífic per compensar el sobreesforç que s’espera que facin, sovint arriscant-se a morir. És una medalla psicològica que se’ls penja col·lectivament perquè acceptin amb orgull ser uns màrtirs en un context concret, d’aquí la fragilitat del concepte i el canvi de referents específics en un canvi de paradigma.
Tècnica: paper de diari, corda i brodat sobre tela
Mides: 50 x 50 cm
Any: 2020
(2017) Repartim les cartes i a jugar! Cadascú té una mà, si no vols jugar et fots, hi estàs obligat, així és la vida... Hi ha qui diu que les cartes es poden canviar, que tens les que et mereixes, això sí, ho van començar a dir els que tenien les cartes altes i dos asos sota la màniga... Han acabat convencent a alguns pringats que se’ls creuen i els mantenen al poder, perquè les grans cartes tenen el monopoli de la moral, de la normalització del pensament, el monopoli de la violència (per si de cas) i, per suposat, el monopoli econòmic: són relacions de forces que es mantenen a sí mateixes al cim... I, és clar, tenen la barra de dir: facin les seves apostes!
(2017) He tingut el plaer de participar al projecte "Parelles Artístiques" d'enguany. Aquesta n'ha estat l'obra resultant. Per a més informació: parelles artístiques.
(2016)
(2016)
(2014)
(2014)
(2013) La marioneta pensa, s’expressa; ella creu que ho fa amb total llibertat, creu que ha rebut una educació que li permet fer-ho, creu que té totes les oportunitats que ella mateixa es guanyi treballant, creu que així podrà aconseguir el que vulgui i, de totes maneres, creu que té un món interior enriquidor, que si alguna cosa fallés, si no s’esforcés prou, és prou intel·ligent per ser feliç, per pensar el que vulgui i obrar en conseqüència. Creu que els seus moviments no estan dirigits.
Però un dia veu els fils, comença a seguir-los, però no aconsegueix veure’n el final, no acaba de veure qui o què els mou, però decideix que, encara que li suposi un sofriment, encara que hagi de lluitar per aconseguir-ho, no vol seguir amb aquest lligam que la domina.
( 2012) Durant el mercat cultural de la Garriga (setembre 2012), mentre exposava algunes obres a la Plaça de l'Església, vaig posar unes lletres al terra, la gent podia triar-ne una i tirar-se una fotografia assegut en una cadira. D'aquesta manera vaig simular una manipulació, utilitzant la seva bona fe i realitzant un missatge encobert amb lletres fetes amb marques comercials i evidenciant la pròpia manipulació d'aquestes. Més tard vaig penjar les fotografies al carrer perquè la gent pogués observar el fet.
(2012)
(2011)
(2011)
EL BOSC
Entenc el bosc com un espai natural, en contraposició a la ciutat i, per tant, en contraposició amb
tot el que comporta aquest tipus de vida. El bosc respira, és un lloc per descansar mentre es camina, per trobar-se amb un mateix mentre es desprèn d’allò problemàtic del pensament
urbà.
Terreny de ciclistes, de corredors, de caminants i, fins i tot, d’observadors és de tots ells i de ningú. El bosc, per tothom, però amb respecte, aquest espai
s’ha de cuidar, de venerar i, sobretot estimar.
Amb aquesta obra pretenc transmetre aquest sentiment cap al bosc, un sentiment que va lligat a una manera de fer, de pensar i reflexionar, que converteix el bosc en
espai d’aquesta reflexió.
EL MANDALA
Un mandala és un tipus de ritual budista fet de sorres de colors que, un cop efectuat, el col·loquen perquè el vent s’endugui la sorra, perquè es destrueixi i retorni al no-res, és una pràctica totalment efímera. Pels budistes és una de les maneres per aproximar-se al nirvana a través de l’autoreflexió i el coneixement d’un mateix.
Generalment els mandales representen formes del cosmos dibuixades amb formes geomètriques molt
precises. Normalment trobem un perímetre extern quadrat amb una circumferència al centre. Dins aquesta circumferència hi ha un altre quadrat que senyala les quatre portes encarades als quatre
punts cardinals (verd pel nord, groc pel sud, blanc per l’est i vermell per l’oest). A la part central hi trobem alguna deïtat amb la flor del lotus encapçalant-la.
El mandala com a símbol em va semblar molt interessant. Me’l vaig apropiar per l’obra sense cap sentit religiós, el que em va interessar va ser el seu caràcter
efímer i el convit a l’autoreflexió de l’espectador i, evidentment, de mi mateixa.
(2010)
(2010)
(2010)
(2010)
(2010)